Definició
1 Trepitjar els talons (d’algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere.
No vull anar davant teu perquè sempre m’estalones.
2 (per ext.) Seguir algú molt de prop, encalçar molt de la vora.
Corria com un esperitat, com si algú l’estalonés.
Les desgràcies l’han estalonat des que era petit.
També: destalonar, esgarronar, talonejar
Etimologia
De taló, del llatí vulgar talo, -onis, mateix significat, derivat del llatí talus, ‘taló, turmell’.
Usos
L’únic efecte d’aquella il·luminació era acabar d’enfosquir la nit arran de terra. Els quatre-cents espanyols que arribaven, emprès el camí costa amunt, s’entrebancaven amb totes les pedres, s’estalonaven els uns als altres i ben sovint es trobaven abraçats als arbres de la carretera. Els sentinelles que acordonaven la corrua ho tenien encara més difícil; de tant en tant se sentia el dringar de fusells i cartutxeres i les flastomies del qui havia caigut a la cuneta.
Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich (Barcelona: Club Editor, 2013 [1963])Si no fos el deler de l’esparver
i l’ull veloç del falcó que em percaça,
si no fos l’ombra de la meva passa
que m’estalona amb pas molt més lleuger.Si no fos el falcó, i el falconer,
Maria Mercè Marçal, «Ombra rapaç», dins Desglaç (1984-1988)
l’aigua, la set, quallades a la tassa,
si no fos la congesta que corglaça
l’alè roent del cor i del corser.
Tema de la setmana
Verbs formats amb el prefix negatiu es-
A Menorca aquest verb s’utilitza en un sentit diferent. El de recolzar alguna cosa o recolzar-se sobre alguna superfície, generalment, de manera inclinada. P.ex. No t’estalonis a l’armari, que rompràs la porta. En castellà seria equivalent a “apoyar” o “apoyarse”. En canvi, en el sentit que presenteu mai no ho havia sentit.