estabornir v

Definició

Fer perdre els sentits un cop violent, una forta batzegada, etc.

El cop em va estabornir.

Etimologia

De l’occità antic estobezir, estabozir, d’un llatí vulgar stupidire, mateix significat, derivat del llatí stupidus, ‘estupefacte’, encreuat amb atordir, estordir i estamordir.

Usos

  • La raó és un moble vell.
    Manar vol dir: un martell!
    Amb el cap estabornit,
    desescric tot el que he escrit!

    Cinc i cinc mai no fan deu.
    Una església et marca un preu.
    Un canó apunta amb el dit.
    Desescric tot el que he escrit!

    Ovidi Montllor, «Tot esperant Ulisses» (1980)

Tema de la setmana

Cançons d’Ovidi Montllor (1942-1995)

Els fragments de les cançons seleccionades aquesta quinzena s’han extret de l’antologia dels 13 CDs d’Ovidi Montllor editada per EGT (Alboraia). La setmana passada l’Ovidi hauria fet 60 anys.

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

percaçfarfallós -osa