Ser moderns, de debò, no pot lligar, en cap cas, amb una manera de vestir, de beure, de gesticular. Ni tampoc amb les formes ràpides de fer diner fàcil (això és tan vell com l’anar a peu). Ser modern sembla que encaixa més amb l’ús de tot d’aparells i productes de les noves tecnologies que ens fan la vida més fàcil, la comunicació més ràpida i, en general, ens obren les portes d’uns munts d’informació impressionants davant dels quals cal fer servir una qualitat tan moderna i tan vella com és la capacitat i criteri de selecció: saber usar els productes i saber fer-los callar, quan convé.

Jesús Tuson, Una imatge no val més que mil paraules (Contra els tòpics) (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 83

Vaig conèixer una dona que vivia amb el seu marit i la seva amant i estaven bé. Després de molts anys de feliç matrimoni, l’esposa es va enamorar d’una amiga i la va portar a casa. El marit la va acceptar i ja fa anys que viuen tots tres junts, amb fills i tot. Les relacions triangulars són més antigues que l’anar a peu, però ara comencen a ser un nou model de família.

Irene Boada, «Parelles de tres» (El Periódico de Catalunya, 10 de març del 2009)