Definició
1 Petita quantitat d’aigua, de fang, etc, que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.
El carrer és ple de sots: quan plou, cal evitar els esquitxos dels cotxes.
2 (per ext.) Porció molt petita d’una cosa.
El senyor Jeroni li establí al carrer de la Tarongeta un esquitx de taller.
3 Cosa o persona molt petita.
Un esquitx d’home.
També: esguit, esquit.
Etimologia
D’origen expressiu i onomatopeic.
Usos
La senyora vestida de blanc té una criatura damunt la falda, un esquitx de criatura. La senyora enorme riu amb grans rialles i els pits li trontollen.
Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 26—Sí —començà la senyora Altafulla—, el coronel Saura era un home fet per al tremp de la guerra i, alhora, tenia esprit i, això, estimada nena, no ho comprendràs mai. Si hagués viscut al París de la Belle Époque, hauria freqüentat els millors salons, hauria estat el centre de la crème de la crème. Però aquí, pobre home, s’hi perdia com un esquitx de cendra.
Montserrat Roig, L’òpera quotidiana (Barcelona: Planeta, 1982)
Tema de la setmana
Homenatge a Montserrat Roig (1946-1991)