Definició
Etimologia
D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
Usos
Sant Feliu de Codines, població del Vallès Oriental, sempre ha conservat l’antiga tradició dels esquellots. Així, cada cop que un vidu (o una vídua) fa unes segones núpcies, l’anomenada Junta dels Esquellots convoca tots els codinencs a dedicar-li, amb tota mena d’objectes capaços de produir molta fressa, una eixordadora esquellotada. A l’hora indicada, centenars de persones formen una cercavila que, a mesura que passa pels carrers, es va fent més gran. Tothom hi col·labora amb diferents instruments: llaunes, botzines, olles, campanes, cassoles… i, òbviament, amb moltes esquelles de bous, de xais, etcètera. El punt i final té lloc davant la casa on viu del nou matrimoni, el qual convida a vi bo i galetes, per tal que els congregats deixin de tocar.
Emili Casademont i Comas, «Les esquellotades» (Diari de Girona, 29 de juny del 2008)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Maria Àfrica Garriga, de Granollers, i Joan Moles i Carrera, de Girona.