Definició
Embrutar; embrutar-se.
T’has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
També: sullar
Etimologia
Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
Usos
El viatge fou de por i solitud, podien ser detinguts en qualsevol moment, mentre les muntanyes blavoses, els camps assolellats i la mar pacífica i perduda mantenien el seu ritme estàtic, semblaven cridar a una existència pastorívola. Com més augmentava l’angoixa dels passatgers del cotxe verd, més gràvids presentien els efluvis magnes d’una pau excelsa emanada del paisatge abstret. Corrien desesperats i la natura romania sense res que la sollés.
Baltasar Porcel, El cor del senglar (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 122Mà de paper,
Jaume Roig, Espill, a cura d’Antònia Carré (Barcelona: Quaderns Crema, 2006), pàg. 156.
ploma i tinter
ella tenia;
què n’escrivia
mai ho sabí.
Per cas trobí
tot en la plega:
que fos seu nega
porfidieja
cridant braveja,
puja la quinta;
mas jo de tinta
ses mans sollades
viu prou vegades.
Tema de la setmana
Mots proposats pels subscriptors de ‘Cada dia un mot’. El d’avui és un suggeriment de Xavier Guitart, d’Algemesí (Ribera Alta).