Definició
1 Llançar espurnes.
Els tions espurnejaven com mil dimonis.
2 (p. ext.) Brillar alguna cosa com si llancés espurnes; centellejar.
Milers d’estels espurnegen al cel del desert.
3 espurnejar-li a algú els ulls Tenir una llàgrima a punt de caure.
4 Plovisquejar.
No plou gaire, només espurneja.
També: purnejar
Etimologia
D’espurna, d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur, ‘foc’; en català antic també purna (com es diu encara en valencià, on trobem l’expressió «passar més fam que el gos de l’esmolador, que es menjava les purnes per a poder menjar de calent»).
Usos
Podran florir els estels, florir les roses
Rosa Leveroni, «Joia», dins Obra poètica completa (Girona: CCG, 2010)
i el món espurnejar de meravelles,
i sols ho copsaré dins els teus braços:
jo veig el món en la teva pupil·la.
Tema de la setmana
Aquesta setmana comença amb Sant Jordi: no podríem celebrar millor el dia de la rosa que capbussant-nos en els versos de Rosa Leveroni, que tenim la sort de tenir aplegats en l’Obra poètica completa a cura d’Abraham Mohino i Balet (Girona: CCG Edicions, 2010). En paraules de Sam Abrams, «Rosa Leveroni és una de les veus més destacades del segle XX, una veu que encarna, amb precisió, el sentit dramàtic de la pèrdua que va provocar l’adveniment de l’era moderna».