A Perpinyà, tenim un altre equivalent d’espurnejar o guspirejar que és el verb vespillejar (també escrit vispillejar degut a la pronunciació en ‘i’ d’algunes vocals ‘e’, pronúncia característica del català septentrional que diu, per exemple, «istiu» en comptes de «estiu»).
Aquest vespillejar ve de vespilla (espurna, guspira) i té gairebé les mateixes accepcions que espurnejar. Així que es podria afegir a la llista de sinònims.
1) Llançar vespilles.
Els tirolls vespillejaven com mil dimonis (i, de passada, veiem tiroll, un altre equivalent de tió).
2) (p. ext.) Brillar alguna cosa com si llancés vespilles; centellejar, birbillejar.
Milers d’esteles vespillejaven (també, birbillejaven) al cel del desert (i de passada, veiem estela que és la forma femenina d’estel, i birbillejar, que és un sinònim de centellejar.)
3) Plovisquejar; també, nevisquejar, nevarsejar.
Plou poc, tot just si vespilleja.
Marcava neu, i ja començava a vespillejar.
—Joan Bosch, d’Elna (Rosselló), des de Tolosa de Llenguadoc
Torneu a espurnejar
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...