A Perpinyà, tenim un altre equivalent d’espurnejar o guspirejar que és el verb vespillejar (també escrit vispillejar degut a la pronunciació en ‘i’ d’algunes vocals ‘e’, pronúncia característica del català septentrional que diu, per exemple, «istiu» en comptes de «estiu»).
Aquest vespillejar ve de vespilla (espurna, guspira) i té gairebé les mateixes accepcions que espurnejar. Així que es podria afegir a la llista de sinònims.
1) Llançar vespilles.
Els tirolls vespillejaven com mil dimonis (i, de passada, veiem tiroll, un altre equivalent de tió).
2) (p. ext.) Brillar alguna cosa com si llancés vespilles; centellejar, birbillejar.
Milers d’esteles vespillejaven (també, birbillejaven) al cel del desert (i de passada, veiem estela que és la forma femenina d’estel, i birbillejar, que és un sinònim de centellejar.)
3) Plovisquejar; també, nevisquejar, nevarsejar.
Plou poc, tot just si vespilleja.
Marcava neu, i ja començava a vespillejar.
—Joan Bosch, d’Elna (Rosselló), des de Tolosa de Llenguadoc
Torneu a espurnejar
Comentaris recents
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...