Definició
1 Cadascun dels dos costats d’un llit.
Jo dormo en aquesta espona i el meu company a l’altra.
2 (p. ext.) Espai que hi ha entre el costat del llit i la paret de la cambra.
L’habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit.
«Llevar-se per la mala espona»: aixecar-se de mal humor, tenir un mal dia (Osona, la Garrotxa).
Etimologia
Del llatí sponda, ‘carcassa d’un llit’.
Usos
El noi va sortir amb el cabell estarrufat i se n’anà a seure a l’espona on ella jeia. Proposà de cargolar un últim cigarret i amb la mà va tocar l’aparell de ràdio.
Helena Valentí, La dona errant (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 22A l’hora de costum me vaig ficar al llit, mes no pas per dormir-hi, no; al contrari, vaig restar amb un pam d’ulls oberts, i amb l’ànima abocada al pàmpol de les orelles. Sentia la més mínima remor que feien el pare i la mare dins la seva cambra, immediata a la meva, i m’imaginava llurs moviments amb la mateixa claredat que si els estigués presenciant. Ara el pare encén un mistet i es posa a fumar assegut a l’espona. Mentrestant la mare es desfà el pentinat i va deixant sobre la tauleta de nit les agulles de ganxo, que dringuen minúsculament sobre la pedra marbre.
Joaquim Ruyra, La parada (1919)