Definició
Fer saltar el pany d’una porta, un bagul, etc.
Li van espanyar la porta del cotxe per robar-li el maletí.
Etimologia
De pany, del llatí pannus, ‘extensió de tela o drap; drap, parrac’, d’on passà a designar la superfície d’alguna altra cosa: un pany de paret, el pany d’una porta, que es tractava d’una làmina de metall aplicada a un portal amb la tanca i la clau.
Usos
L’habitació, s’havia de registrar d’immediat l’habitació tancada, aquella que abans era del fill de la senyora Cinta, i on la desgraciada no deixava entrar ningú. L’inspector va espanyar la porta d’un cop d’espatlla exagerat. La llum de l’espelma mostrà que aquella cambra no era sinó un museu. Calaixera i parets eren atapeïdes de retrats familiars. Al damunt del cobrellit groguenc, hi havia l’uniforme de soldat republicà arnat. Sobre una cadira, una muda completa.
Ofèlia Dracs, «La mort portava cua negra», dins Negra i consentida (Barcelona: Laia, 1983)Del replà estant se sentia la pudor de gas. No em vaig entretenir a espanyar la porta, sinó que la vaig obrir d’un parell de puntades de peu. Amb el mocador als narius vaig ficar-me pis endins per obrir totes les finestres.
Jaume Fuster, Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)
Tema de la setmana
Lladres i serenos