Definició
Fer dernes alguna cosa; fer malbé, espatllar.
L’olla m’ha caigut a terra i s’ha esdernegat.
Aquests mobles barats s’esderneguen de seguida.
Etimologia
De derna (‘tros petit d’una cosa que s’ha romput’), d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu, potser d’un gal darnom, ‘part, tros’.
Usos
Ella i el papa l’havien conegut, a la primera postguerra a Nàpols havia vingut alguna vegada a casa a sopar. El papa tenia la passió de la literatura, ell la de la política, s’avenien bé canviant-se els papers. La mama recordava que a taula no es malgastava ni una paraula amb el futbol o el temps que feia. Eren joves, parlaven del món amb la bona voluntat amarga de qui ha vist que s’esdernega i l’ha de refer.
Erri De Luca, Els peixos no tanquen els ulls (Alzira: Bromera, 2012), traducció d’Anna Casassas, pàg. 68Resulta que quan va adonar-se de les estranyes qualitats del llapis, el senyor es va pensar que aquell estri podria representar un negoci d’aquells que et fan milionari en quatre dies. Però la intervenció del lladregot li va esdernegar tots els projectes.
Joles Sennell, El llapis fantàstic (Barcelona: La Magrana, 1985)
Tema de la setmana
Verbs formats amb el prefix negatiu es-
a casa meva sempre hem dit desdernegar-se, no és correcte?
Suposo que sí, aquesta variant també apareix a l’Alcover-Moll (http://dcvb.iecat.net/).
En aquest mot no veig la “negativitat” del prefix… Vull dir, si esdernegar és fer dernes i una derna és un tros petit… On és la negació??
No el veig pas negatiu sempre. Si dius “esmicolar” per “fer-ne miques”, pots dir “esdernegar” per “fer-ne dernes”.
D’acord que a “esbravar” deien que el prefix indica “supressió, privació o l’acció contrària al sentit del radical al qual s’adjunta”, però també tenim “escabellar”, que no es refereix pas a “deixar algú sense cabells”, sinó “amb els cabells desordenats”. Aquí també és important la idea de desordre o descomposició.
“Esdernegar” seria fer que allò que estava “dernegat” (verb inexistent, però partim de “derna”) es descompongui en “dernes” i es presenti a trossos, desmanegat, de qualsevol manera.
Jo ho trobo prou clar, com en Josep M. Pertegàs.
Aquesta paraula l’he coneguda i fins i tot usada per expresar un estat de fatiga extrema, una mica com “desmanegat”: “Després de tant correr, ara no s’aguanta, està esdernegat”. En el sentit que expliqueu trobo a faltar una paraula que era ben comuna a la meva infantesa: “esbotzar”.
Esbotzar http://rodamots.cat/esbotzar/
Però ahir (http://rodamots.cat/esbravar/#comment-207) reivindicaven una altra accepció d’esbotzar…