Definició
Mancat de totes les dents o de la major part de les dents.
Un vell esdentegat. Una serra esdentegada.
També: desdentegat -ada; desdentat -ada; esdentat -ada
Etimologia
D’esdentegar, ‘llevar o fer caure les dents’, de dent, del llatí dens, dentis, mateix significat. Més mots de la mateixa família són dental, dentetes, dentifrici i déntol ‘mena de peix’.
Usos
Ella, quan estava preocupada, es mossegava els dos llavis junts, i entén?, i quedava com una vella esdentegada, però maquíssima. Era molt llaminera, sap, i li encantava que anéssim a prendre xocolata desfeta en una granja.
Isabel-Clara Simó, El gust amarg de la cervesa (Barcelona: Edicions 62, 1999)Estimat amic, ja hi penso, en la meva anada a Béziers; però no puc dir-vos quan serà; segueixo estant en mans del dentista després de més d’un mes que em va deixar del tot esdentegat (doncs, terriblement handicapat per a donar una conferència, lliçó, etc.), i, com si això no fos prou, sotmès a un tractament preventiu que m’ha prescrit un metge amic que em recomana (és francès) eviter tout effort. Puc, en aquestes condicions, atrevir-me a donar una conferència?
Pompeu Fabra, carta a Domènec Escorsa, 11/05/1947, dins Epistolari (Obres completes, vol. 8)
Tema de la setmana
Mots dentats, dentuts i esdentegats
Potser siga un manlleu del castellà, però, a casa també diem ” mellat “.
A Badalona diem esmoixinat.
La mare sempre deia, quan ens queien les dents, que estàvem esmoixinats.
https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=esmoixinar
Sembla que només ho dieu els badalonins?
Per ací emprem la paraula mellat.
A Palafrugell tenim una paraula molt nostra: “esbarregat -da” que apliquem a persones grans o a mainada en edat de canviar la dentadura.