Xavier Duran

Antevernal (del llatí ante, abans, i vernal, relatiu a la primavera).

Abans, els primers ametllers es veien com a molt aviat a partir de mitjans de gener. Ja fa anys que alguns d’aquests arbres ja mostren flor al desembre. I a l’estat de Wahington, al nord-oest dels Estats Units, hi ha narcisos que floreixen al febrer. Això darrer va dur la periodista ambiental Michelle Nijhuis a inventar-se una paraula: antevernal. La va proposar al febrer del 2016 a la web Last word on nothing i deia que es referia a aquests narcisos de floració precoç. Per cert, el nom de la planta prové del grec narkào, narcòtic, a causa de la seva olor penetrant i embriagadora.

La paraula vernal significa ‘relatiu o pertanyent a la primavera’ i una planta vernal floreix en aquesta estació. Per això, els narcisos de febrer varen inspirar a Nijhuis el mot antevernal. Seria una paraula bonica que no hauria fet més recorregut si no hagués estat perquè l’escriptor Robert Macfarlane el triés com a «mot del dia» el 5 de gener del 2018. Fins i tot el va voler definir: «flors de primavera sorprenentment primerenques, que surten molt abans d’hora a causa de canvis en el clima, la qual cosa suggereix un inquietant desajust temporal».

Però el fenomen ja no es limita a narcisos i ametllers, ni tan sols a plantes. L’escalfament global ha dut un canvi en el clima que escurça certes estacions i que, de fet, destarota tots els cicles, abans força ordenats, de fred i calor, pluja i sequera. Per això, en un article publicat al gener del 2024 l’escriptor Màrius Serra es preguntava si, com deia Macfarlane, els desajustos eren temporals o més aviat definitius.

La ciència que s’ocupa d’estudiar la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius s’anomena fenologia i deriva de la paraula grega phaino, ‘mostrar o aparèixer’. Per comprendre si hi ha canvis calen observacions fetes acuradament al llarg de molts anys. El Servei Meteorològic de Catalunya va començar a fer-ne el 1932, però al final de la guerra civil els vencedors varen desmantellar de cop el Servei i tots els materials van ser confiscats o destruïts.

El 2013, el Meteocat va posar en marxa la nova xarxa d’observadors FenoCat i va intentar recuperar les sèries més antigues. Durant molts anys ves van seguir acumulant dades gràcies a la feina d’observadors que ho feien pel seu compte, per pura afició. I és gràcies a molts d’aquests que s’han pogut establir diverses variacions.

Sabem, per exemple, que des de principis dels setanta fins ara, a la Ribera d’Ebre, les orenetes arriben uns 24 dies abans de mitjana. I que fruits com les peres maduren molt abans i les fulles de certs arbres no només surten abans sinó que també cauen molt abans.

Al Regne Unit sí que tenen sèries molt llargues. Al febrer del 2022, un equip de la Universitat de Cambridge encapçalat per Ulf Büntgen varen publicar a la revista Proceedings of the Royal Society B un estudi basat en registres que es remunten a mitjans del segle XVIII. L’anàlisi de més de 400.000 observacions de 406 espècies vegetals els va permetre mostrar que entre 1987 i 2019 la primera floració es produïa, de mitjana, un mes abans que entre 1753 i 1986. Més de dos segles sense canvis significatius i, de cop, tres dècades en què tot s’avança.

El gran problema és que tot plegat produeix efectes en cadena. Els ocells migren o crien en determinades èpoques i això s’ha produït perquè des de fa segles s’han anat compassant a les plantes. Si algunes d’aquestes floreixen o donen fruit abans, tot el calendari s’altera. I els animals poden canviar hàbits, però necessiten temps per fer-ho. A més, suposant que no hi hagi altres factors climàtics o d’altre tipus que els h impedeixin.

Així que antevernal pot ser una paraula d’ús cada vegada més freqüent i referida no només a la primavera i als narcisos de Washington que van inspirar Michelle Nijhuis.

Xavier Duran, 100 paraules amb molta història (Valls: Cossetània, 2026), pàg. 35-37