Pel desllunat, l’olor d’oli fregit.
Em quedaré entre les meues coses,
els meus papers, els llibres estimats
i uns pocs amics, en un discret silenci.
«Cant temporal», II (1975)
És una escena de ballet i sedes:
d’un pis de baix, des d’una cuina, surt
una claror pel desllunat, i guaite:
mire, en silenci, les dues veïnes,
en camisó, que netegen la cuina.
«Pedres de foc», 38 (1975)
Vicent Andrés Estellés, Cant temporal, volum 5 de l’Obra completa (València: Tres i Quatre, 1980)
Comentaris recents
perol
Doncs la gent de mar de Calella de Palafrugell diu...
aïna
No crec que hi tingui cap relació, Aina (no Aïna...
palangana
Més sobre l'etimologia de palangana...
palangana
A El parlar de l'Alta Segarra (ed. Claret...
perol
La versió que coneixíem era amb caldera...