Pel desllunat, l’olor d’oli fregit.
Em quedaré entre les meues coses,
els meus papers, els llibres estimats
i uns pocs amics, en un discret silenci.
«Cant temporal», II (1975)
És una escena de ballet i sedes:
d’un pis de baix, des d’una cuina, surt
una claror pel desllunat, i guaite:
mire, en silenci, les dues veïnes,
en camisó, que netegen la cuina.
«Pedres de foc», 38 (1975)
Vicent Andrés Estellés, Cant temporal, volum 5 de l’Obra completa (València: Tres i Quatre, 1980)
Comentaris recents
ardat
A Eivissa diem "una ardada d'orenelles", per exemp...
lletsó
A l'Horta Nord es diu llicsons....
lletsó
A la Granja d'Escarp es diu llicsons...
estragat -ada
Per què no surt al DIEC, si més no a la versió ...
peonar
El pare, en Louis Juanchich, que caçava perdius r...