rogent o rogenc?

Alguns subscriptors ens han preguntat per què el refrany d’avui diu ‘cel rogent’ i no ‘cel rogenc’. De fet, diu totes dues coses. Tots dos mots són bons i volen dir més o menys el mateix, amb l’avantatge que rogent te la e tancada i per tant rima amb vent, i a més s’aplica exactament al cel, mentre que rogenc, amb e oberta, vol dir ‘que tira a roig’ en general. Aquest refrany també presenta la variant roent, entre moltes altres, com podem veure al blog de Víctor Pàmies (que avui ens ha dedicat una entrada i tot).

D’altra banda, Ferran Lozano i Ferrer, de Terrassa, ens fa arribar aquesta informació:

Com molts altres refranys, però, aquest té el contrarefrany corresponent:

Cel rogent al vespre, l’endemà el sol a la finestra.

Així, d’una manera o altra, sempre quedem bé!

Això encaixaria amb la versió anglesa d’aquest refrany, segons ens informa Judy Rohrer des d’Atlanta (Geòrgia, EUA):

In English it is a bit more “matisat” — “Red sky in the morning, sailors take warning; red sky at night, sailors’ delight”, i.e., only red in the morning sky brings storms… in the evening it is benign.

I encara una altra variant del refrany, que ens fa arribar Joan Bosch des de Tolosa:

Al Rosselló diem Broma roja, vent o pluja. La rima es manté perquè la ‘o’ tancada la pronunciem ‘u’. És a dir que pronunciem: «Bruma ruja, ven u pluja». Aquesta pronúncia és general a totes les ‘o’ tancades, accentuades o no. És així que diem Canigú (per Canigó), buca (per boca), mucadú (per mocador) i amurt (per amor), aquí, fins i tot, hi afegim una ‘t’ al final.

Torneu a cel rogent, pluja o vent