Rictus és una paraula catalana que ve del llatí, llengua en la qual tenia una forma i un significat molt semblant (del llatí rictus ‘comissura de la boca’, ‘boca entreoberta’, relacionat amb el verb deponent ringi, ‘ensenyar les dents’). El rictus és l’acció d’obrir la boca fruit de la contracció dels músculs de la cara, una acció que genera una expressió poc natural. El rictus es caracteritza per expressar un estat d’ànim molt sovint enigmàtic, perquè la boca pren l’aspecte de riure (el mort tenia un rictus estrany, com si planyés els que es quedaven). Els sentiments que expressa el rictus moltes vegades són negatius i desagradables: de tristesa, d’amenaça, d’angoixa. Pel fet de ser un gest forçat, el rictus pot sorprendre o torbar els qui el veuen.
- Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals, 100 llatinismes més vius que mai (Valls: Cossetània, 2014)
Comentaris recents
figaflor
'Figaflor' també esmentada com 'bacora' arreu del...
figaflor
A Palafrugell als fluixos de caràcter i encantats...
figaflor
A les "Orgues" a Illa de Tet, els pares van arranc...
portar virosta
Jo sempre he sentit l'expressió "tenir mala viros...
ual·la!
Al País Valencià solem dir: alça Pilili....