L’hora que les velles
damunt les parpelles
s’adonen del pes
de la migdiada
bascosa, encalmada,
quan no canta res
i calla una estona
la remor de l’ona,
quan la mosca puny
—nunci del temperi
que es congria lluny—
i dins el misteri
tot delit es pon,
estén son imperi
la flor de la son.

• Maria-Antònia Salvà, «La flor de la son»

• • •
Portes a les parpelles pensaments d’horabaixa
i a darrere estanys trèmuls ferits de sol que guardes
gelosament i tendra, fidel a muts designis.
Rere nous jocs o immòbils esperances
de miratge i vellut retorn a tu.

• Margalida Pons, Sis bronzes grisos d’alba (Barcelona: Edicions 62, 1986)

• • •
M’han dit que sóc un home, i potser ho crec.
Sospito del brillant en brut, del sabre,
i fins i tot dubtaré del llampec
fins que el tro, a l’arrel, esbotzi l’arbre.
M’han fet així el cel i les estrelles
—home que al solc treballa la brutícia—,
m’ha fet així tant de cloure parpelles,
tant de rebre batzacs, tantes estelles
patides al llindar de la carícia.
I el sofriment al cos, sempre voler
ser més i més, com l’aire tenir fe,
pujar l’escala i saber que al final
algú hi haurà, assegut al llindar.

• Josep Planaspachs, «Cant espiritual», dins Llibre de plagis (València: Amós Belinchón, 1998)

• • •
I ara sortim de la taverna pia;
caminem caratèrbols a l’atzar;
neix una mena de malenconia
i vora nostre hi ha el brogit del mar.
Se’ns clouen i se’ns obren les parpelles;
els nostres passos no caminen drets;
en els ulls se’ns barregen les estrelles
amb les cuques de llum dels caminets.
Ai saborim aquesta estona rara,
i el delirar d’un paradís lluent;
l’ànima nostra ha esdevingut més clara
amb el vernís encès de l’aiguardent.

• Josep Maria de Sagarra, «In vino veritas»

• • •
T’he despertat: tenies
la cara plena
de sol, i tanta
llum sobre la llum closa
dels teus ulls! Jo mirava
les palpitants parpelles
com l’ombra d’una vela
sobre el mar, o com l’ala
d’un ocell entre roses.

• Maria Àngels Anglada, «Madrigals per a un infant adormit», dins Columnes d’hores (Barcelona: Columa, 1990)

• • •
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l’amat
em canta a l’orella,
i entra en els recers
de l’ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.

• Clementina Arderiu, «El nom», dins Cançons i elegies

• • •
A la mar ja adormida, la gran lluna teixeix
sabatetes de llana.
Un àngel de gebre
amb ales herboses
sembra a tes parpelles
formigues de son.
Non-nin-non!

• Agustí Bartra, «La cançó del gegant, l’àngel i la carreta», dins Màrsias i Adila (1948)

• • •
La polseguera dels records comença:
no trigarà a colpir-me per l’espatlla.
Estic lluny dels teus ulls. No em veig.
Rep la meva mà seca, la galta de la tarda,
els meus records sense paraules.
Trepitges massa a terra, trepitges poc enlaire.
La nit d’amor dels ulls no té parpelles.

• Josep Palau i Fabre, «El poema», dins Poemes de l’alquimista

Torneu a parpella