A.S. Puixkin
La joia dels anys folls, emmusteïda,
em pesa com boirosa embriaguesa.
Mes la tristor passada, tal el vi,
més forta és com més vella, en el meu cor.
És trist el meu camí. Treballs i penes
la mar revolta del futur m’augura.
Però no vull, amics, no vull morir,
que jo vull viure per pensar i sofrir.
I sé que encara trobaré delícies
enmig de dols, inquietuds i tràfecs:
amb l’harmonia em tornaré a encantar,
pels somnis que imagino ploraré,
i fins tal volta, en el meu trist capvespre,
vindrà l’amor amb un darrer somriure.
Versió d’Elena Vidal i Miquel Desclot
Poesia russa (Barcelona: Edicions 62, 1983)
Comentaris recents
ual·la!
Al País Valencià solem dir:alça Pilili....
arruix
Sembla que arruixar o rui...
arruix
Al veure la paraula de hui m'ha vingut al cap una ...
apa
En valencià no diem "apa", diem "hala"....
quedar-se d’una peça
El Diccionari Fabra, a “quedar”, l’equipara ...