Som hereus dels estranys que entronitzen hotels
que encimenten platjals que urbanitzen l’atzur
Hi ha tants Judes aquí! Hi ha tants rics fariseus
que vendrien sa mare per treure’n profit!
He tractat de comprendre el Wittgenstein més fosc
Del que no es pot parlar cal fer-ne poesia
Macaret a l’hivern sembla Thule al fosquet
la serena que cau ve de Skjölden i lluny
veig el far de Favàritx que em vetlla la nit
Vull salvar amb cada mot els fragments enrunats
d’aquest món menorquí on comença la mar
i s’acaba una terra d’ullastres i pins
Els miratges no sempre són un paradís
ni els poemes un simple artefacte verbal
- Ponç Pons, «Insulària», dins Nura (Barcelona: Quaderns Crema, 2006) – vegeu aquí el poema complet

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...