«Els dons» recitat per Pere Rovira
¿Què donaries més per un amor de vell,
per un amor que ja s’escapa de la pell?
¿Què més em pots donar, si no has deixat marcir
les teves flors del bé, si ets bona com el vi?
Per negar la ruïna, els dolors, la ceguera,
lliguem les nostres boques amb nusos de foguera
i amb les puntes dels dits deslliguem el desmai;
el plaer és una llengua que no ens ha mentit mai,
els llavis secs i freds només hi estan per fora,
la sang i el pensament encara ens van alhora,
el desig s’alimenta del que la força perd.
I si una mala nit em sents els cos inert
(és un rellotge antic, de vegades s’avança,
o s’atura i fa el mort), aviva l’esperança:
el meu amor no entén la paraula morir;
per estimar-te sempre, no em necessita a mi.
Pere Rovira, «Els dons», dins Contra la mort (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 115
Comentaris recents
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...