Fer cara de tres déus ‘cara colèrica i malhumorada’. Imagino que naixeria per al·lusió a la cara que posa el catequista, quan, a la pregunta capciosa feta a una criatura (que de fet es fa així): «quants Déus hi ha?», la criatura (que ha sentit parlar de la Trinitat, ha «sentit campanes» i no sap ben bé com) contesta: —Tres! En tot cas aquesta pregunta és un lloc comú del nostre folklore pseudo-educatiu: «Ja sabs quants déus hi ha?», pregunta algun mestre-tites en les Rond., 20 (crec que són les mall. d’AMAlcover); en tot cas és una pregunta que se sol fer, i quan el menut s’hi erra, el mestre de doctrina posa cara… de tres-déus.
Joan Coromines, entrada tres, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, pàg. 779
Comentaris recents
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...
donar la bola
Té alguna relació amb DONAR BOLA en el se...