Generalment, s’ha dit i repetit que el nom TBO eren tres lletres sorgides a la babalà, adoptades amb l’esperança que atraurien la potencial parròquia formada per la gent menuda. No és cert. Qui concebé la publicació fou un modest editor de la població mallorquina de Vilafranca de Bonany, que es deia Tomeu Bauçà Oliver. Posat a escollir títol, es decantà per les pròpies inicials. Va opinar que sonaven bé, encara sense pensar, ni de lluny, que la posteritat confirmaria tan esplendorosament la pensada.
- Sempronio, «L’home del TBO, patrici català», dins Taula de cafè. Cròniques barcelonines (Barcelona: Selecta, 1989)
Comentaris recents
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...
safa
Això de safa té algun parentiu amb safata (o vic...