Generalment, s’ha dit i repetit que el nom TBO eren tres lletres sorgides a la babalà, adoptades amb l’esperança que atraurien la potencial parròquia formada per la gent menuda. No és cert. Qui concebé la publicació fou un modest editor de la població mallorquina de Vilafranca de Bonany, que es deia Tomeu Bauçà Oliver. Posat a escollir títol, es decantà per les pròpies inicials. Va opinar que sonaven bé, encara sense pensar, ni de lluny, que la posteritat confirmaria tan esplendorosament la pensada.
- Sempronio, «L’home del TBO, patrici català», dins Taula de cafè. Cròniques barcelonines (Barcelona: Selecta, 1989)
Comentaris recents
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...
sense ofici ni benefici
Crec que s’hauria de precisar, ja que l'expressi...
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...