Generalment, s’ha dit i repetit que el nom TBO eren tres lletres sorgides a la babalà, adoptades amb l’esperança que atraurien la potencial parròquia formada per la gent menuda. No és cert. Qui concebé la publicació fou un modest editor de la població mallorquina de Vilafranca de Bonany, que es deia Tomeu Bauçà Oliver. Posat a escollir títol, es decantà per les pròpies inicials. Va opinar que sonaven bé, encara sense pensar, ni de lluny, que la posteritat confirmaria tan esplendorosament la pensada.
- Sempronio, «L’home del TBO, patrici català», dins Taula de cafè. Cròniques barcelonines (Barcelona: Selecta, 1989)
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...