Generalment, s’ha dit i repetit que el nom TBO eren tres lletres sorgides a la babalà, adoptades amb l’esperança que atraurien la potencial parròquia formada per la gent menuda. No és cert. Qui concebé la publicació fou un modest editor de la població mallorquina de Vilafranca de Bonany, que es deia Tomeu Bauçà Oliver. Posat a escollir títol, es decantà per les pròpies inicials. Va opinar que sonaven bé, encara sense pensar, ni de lluny, que la posteritat confirmaria tan esplendorosament la pensada.
- Sempronio, «L’home del TBO, patrici català», dins Taula de cafè. Cròniques barcelonines (Barcelona: Selecta, 1989)
Comentaris recents
estragat -ada
Per què no surt al DIEC, si més no a la versió ...
peonar
El pare, en Louis Juanchich, que caçava perdius r...
esmoixinat -ada
Quina llàstima que aquestes paraules tan boniques...
non-non
La teva mare, d'on era? Era de l'Urgell, potser?...
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...