Toni Beltran

Cues de pansa (i fetge de mosquit), la persuasió que menjar cues de pansa va bé per no perdre la memòria és una de les creences populars més arrelades i simpàtiques: «Menja panses i hi pensaràs», «Si no tens memòria, menja panses». Una pansa és també una petita inflamació que apareix al llavi (herpes labial) en estats de febre o dispèpsia. Arrugat com una pansa, tenir la pell, la cara, molt arrugada. Quedar ben pansit, ensopit, mancat de delit, de bon humor.

Qui no té cap ha de tenir cames, qui s’oblida d’una cosa, o no sap on la deixa, després per força ha de fer moltes anades i vingudes.

Fugir, anar-se’n del cap, oblidar-se d’alguna cosa, perdre el fil.

Quedar-se in albis, en blanc, incapaç de recordar alguna cosa.

Venir com una escopetada, recordar una cosa sobtadament.

Ja ho diré demà, ja ho diré cantant, en el sentit de no recordar allò que precisament s’anava a dir (en castellà, irse el santo al cielo).

Enrecordar (dialectal), recordar, venir una cosa a la memòria.

Fer memòria, refrescar la memòria, intentar recordar algú o alguna cosa: «Demà tinc hora a l’especialista, fes-me’n memòria».

Ser viu en la memòria, recordar vivament algun fet o persona. D’ençà que es té memòria, des de petit. Saber de cor, saber una cosa de memòria. Tenir memòria d’elefant, es diu d’una persona que en té molta.

Caure-hi, en el sentit de recordar: «Ara no caic qui pot ser».

Fer pensar, fer venir una cosa a la memòria: «Em fas pensar en el teu germà», per la fesomia, la manera de parlar.

Toni Beltran, Ensenya’m la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties (Maçanet de la Selva: Gregal, 2018), amb il·lustracions de Josep M. Pous-Culí, pàg. 349-350