Miquel Martí i Pol

Heu esbrinat que en un instant només
pot estimar-se tant com en tota una vida.
Heu esbrinat que el goig és com una illa
inconeguda, que pot concretar-se
davant la proa de la nau que us mena,
algun matí ignorat,
per una ruta antiga.
I per això us llanceu ardidament
a la follia d’estimar-vos, ara
que el vostre cos és àgil, i feu miques
l’àmfora que servava el vell perfum
per aspirar-ne d’un sol cop
tota la intensitat dominadora.
I qui sap si morir després de la prova.

Miquel Martí i Pol, Paraules al vent (1951-1953),
dins Poesia completa (Barcelona: Labutxaca, 2009)