COM ÉS QUE HE PASSAT LA VIDA
sense no haver quedat
presoner d’alguna trampa,
no havent tingut el fi
d’evitar-les? Ignorava
que existissin i no tinc
cap destresa instintiva
per sortir de pous o clots.
Per tant cal atribuir-ho
a un fet meravellós:
poder veure dins la fosca,
tal com fan els rats-penats,
que coneixen sense aprendre.
Com és que he arribat tan lluny,
no tenint un vademècum
ni cap brúixola adient,
rodejat de romagueres
i de fites o mollons,
preparats per fer-me perdre?
Ha estat la capacitat
de percebre la sendera
que em tocava, a mi només,
i no entendre la dels altres.
Miquel Bauçà, Els somnis (Barcelona: Empúries, 2003)
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...