COM ÉS QUE HE PASSAT LA VIDA

sense no haver quedat

presoner d’alguna trampa,

no havent tingut el fi

d’evitar-les? Ignorava

que existissin i no tinc

cap destresa instintiva

per sortir de pous o clots.

Per tant cal atribuir-ho

a un fet meravellós:

poder veure dins la fosca,

tal com fan els rats-penats,

que coneixen sense aprendre.

Com és que he arribat tan lluny,

no tenint un vademècum

ni cap brúixola adient,

rodejat de romagueres

i de fites o mollons,

preparats per fer-me perdre?

Ha estat la capacitat

de percebre la sendera

que em tocava, a mi només,

i no entendre la dels altres.

Miquel Bauçà, Els somnis (Barcelona: Empúries, 2003)