Hi ha coses massa pures
A Pere Quart / Joan Oliver, en homenatge
Sí, hi ha coses massa pures,
per a temps de mediocritat gens entelada.
Acabem per agrair
absències no volgudes,
buits que no podem omplir, silenci…
mot que havíem bandejat del diccionari.
Del Vallès, però, encara en queden
alguns pins, força romaní…
potser la meva recança
i poca cosa més: adéu quarteres i terra i turons.
Mentre, Barcelona treu les escorrialles
d’algun projecte, mandrosa.
Grisor a un costat i a l’altre de la Plaça
i dubtes de si Catalunya, avui, és catalana.
Per escarni, marxen exèrcits impúdics
i surten, de bosses de cel·lofana,
persones amb arnes dels anys seixanta:
el temps, sembla, no passa.
Hi ha coses massa pures
per a tan quotidianes bajanades.
Marta Pessarrodona, Animals i plantes (Barcelona: Meteora, 2010)
Pere Quart: «Hi ha coses massa pures»

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...