Maria-Mercè Marçal
M’ullprèn el ròssec
d’una estrella de mar.
¿O és la fletxa del peix
que s’empassa la lluna?
¿O un llapis de colors
que em dibuixa una platja
entre els llavis?
¿O un pinzell de poeta?
¿O el dit gros del meu peu?
Avui sóc la sirena
que té cames
i cua d’escata.
Maria Mercè Marçal, Sal oberta (Barcelona: Edicions del Mall, 1982)
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...