Maria-Mercè Marçal
M’ullprèn el ròssec
d’una estrella de mar.
¿O és la fletxa del peix
que s’empassa la lluna?
¿O un llapis de colors
que em dibuixa una platja
entre els llavis?
¿O un pinzell de poeta?
¿O el dit gros del meu peu?
Avui sóc la sirena
que té cames
i cua d’escata.
Maria Mercè Marçal, Sal oberta (Barcelona: Edicions del Mall, 1982)
Comentaris recents
ral
Això de "ralet, ralet, dóna'm un souet" és tamb...
tan bon punt
També: bon punt, i en el rossellonès Arreu que o...
frapar
*frapar fig. : colpir, estranyar, espaterrar, xoca...
ves dient
Ves dient: “per aquí m’entra, per aquí em su...
arcabús
Menció més antiga 1527: «volent entrar los span...