Maria-Mercè Marçal

M’ullprèn el ròssec
d’una estrella de mar.

¿O és la fletxa del peix
que s’empassa la lluna?

¿O un llapis de colors
que em dibuixa una platja
entre els llavis?

¿O un pinzell de poeta?

¿O el dit gros del meu peu?

Avui sóc la sirena
que té cames
i cua d’escata.

Maria Mercè Marçal, Sal oberta (Barcelona: Edicions del Mall, 1982)