Lo Bou dix a Na Renart que ell venia estar en la cort del rey, et fugia al home, qui·l havia volgut vendre e fer auçiure.
   Na Renart dix al Bou estes paraules:
   —En un regisme s’esdevench que hac un rey mal acostumat et hac molt malvat consell; per la maliçia del rey et de son consell estava tot aquell regne en treball et en ira de Deu, cor inaesmable era lo mal que·l rey et son consell feyen a les gents que staven en aquell regnat. Tan longament durá lo mal que·l rey e son consell feyen en aquella terra, que les gents no u pogren soferir, et per la mala vida et mal exempli del rey et de son consell, les gents desijaren la mort del rey et de son consell.

• Ramon Llull, Llibre de les bèsties (~1288)

 
El bou va confessar a la Renard que venia per estar-se a la cort del rei, i que fugia de l’home perquè l’havia volgut vendre per matar-lo. La Renard li va respondre de la forma següent:
   —En un reialme hi havia un rei amb molts mals costums, i que, a més a més, tenia un consell malvat. I per culpa de la malícia del rei i del consell, tot el reialme estava sota la desgràcia i la ira de Déu, perquè el mal que el rei i el consell feien a la gent del reialme era incalculable. I resulta que el mal que el rei i el consell feien a aquella terra va durar tant de temps que els habitants no ho van poder sofrir, i per la mala vida i el mal exemple del rei i del consell, la gent va acabar desitjant la mort del monarca i dels consellers.

• Ramon Llull, Llibre de les bèsties a través de Roc Casagran (Carcaixent: Sembra, 2015), pàg. 46