Alguns subscriptors ens han fet notar que hi ha una altra accepció del mot drapaire vinculada al món tèxtil. Segons el Diccionari català-valencià-balear, un drapaire també és el «fabricant de teixits, que, posseint pocs telers, teixeix per a altri en la forma anomenada treballar a mans». Montserrat Parera Domènech diu que aquest terme era viu «a Sabadell i altres poblacions on el tèxtil era molt important», i Josep M. Miserachs afegeix que «tu li portaves el fil i ell et tornava la peça teixida. A Granollers, la Garriga, etc. n’estava ple. Ara em sembla que ja no en queda cap!».

Ramon Torrents, de Barcelona, escriu:

A Mallorca, on es parla un català més bo que a Catalunya, del que aquí en diem un drap no en diuen pas un drap, sinó un pedaç, per exemple a la cuina: passar un pedaç per eixugar una taula, una aigüera, etc. D’altra banda, quan jo era petit o jovenet, hi havia drapaires que no es limitaven al rebuig franc, sinó que també compraven i venien mobles vells, atuells de cuina i de taula, tota mena d’andròmines: el que avui en diuen brocanters, però que llavors encara eren el que eren, drapaires.

I Joan Bosch, d’Elna, ens informa de l’equivalent rossellonès de drapaire:

A Perpinyà, segurament per influència del francès, quan fem referència a un tros de roba qualsevol o un parrac no fem servir la paraula drap perquè en francès un drap és sempre un teixit de bona qualitat (el drap de lit és el llençol) amb el qual ningú no s’atreviria a eixugar una taula o fer neteja. Per als usos domèstics, nosaltres tenim el pellot i d’aquí ens ve la paraula pellotaire, que és l’equivalent exacte del vostre drapaire.

Torneu a drapaire