Josep Pla

Quina sorprenent i admirable follia la dels vells carlistes! La seva frase era aquesta: «Així ho hem trobat, així ho deixarem». El pessimisme d’aquesta frase, que té la qualitat de la literatura de l’Eclesiastès, els elegantitzava moralment, els portava a accions d’una generositat lluminosa, els tallava les ungles de l’avidesa, els diferenciava dels pirates i monstres del capitalisme errabund i internacionalista. Quasi tots aquests senyors pagesos han mort arruïnats i els seus grans boscos han estat devastats, saquejats o cremats. S’han arruïnat per una idea, per fer honor a un nom, per una dona o pledejant amb una passió cega un dret de pas, un arbre, un metre de terra. Desapareguts el tradicionalisme i el federalisme, a l’Empordà, parlant en general, no hi ha pas arrelat cap política ni cap partit. Més aviat el que hi domina és un horror instintiu dels polítics. La poca política que s’hi fa és de subproducte, cosa residual i sense vida.

• Josep Pla, Girona, un llibre de records (1952)