Després de sis dies de córrer per Nova York sense parar un moment, dormint poc, anant de la Seca a la Meca sense reposar, us envaeix una estranya sensació de cansament. La fatiga, certament, no acaba pas per desfer-vos els ressorts de la curiositat, ni de bon tros. La curiositat es manté viva, perquè la ciutat té una fascinació que avui potser seria difícil de trobar en qualsevol altra de la nostra concepció. (Per aclarir aquest punt diré que a mi personalment no m’han interessat, en principi, mai les ciutats exòtiques, situades a l’altra banda del nostre sistema cultural.)
- Josep Pla, Week-end (d’estiu) a Nova York (1954)
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...