—El meu caparràs espanta
amb més morro que no front,
i tinc una pell tan dura,
que és la més dura del món!

Nedo com una sirena,
menjo herbeta al regadiu
i sé durar sota l’aigua:
sóc un elefant de riu.

El present que a mi em plauria
(per a dur-lo sobre els lloms)
fóra un piano de cua
amb mànec de dar-hi tombs.

He vist micos, he vist lloros.
Trobo que no valen res:
gent lleugera, estrafolària…
Sóc un animal de pes.

• Josep Carner, «L’hipopòtam», dins Bestiari (1964)