«Crec (credo vell i sempre nou)», de Jordi Barre (música, veu) i Joan Amada (paraules) (El xiprer verd, 1979)
Crec a la llum del dia, a l’amor de ma mare,
a la cançó del rabadà sus del serrat,
a l’humil pa de segle* en el pobre taulat,
al clavell de pastor i les fonts d’aigua clara.
I crec a la mar blava, a l’infinit del cel,
a l’estiu ple de sol, de perfums i de força,
al castanyer que pensa i viu sota l’escorça,
a l’abella que sap el secret de la mel.
Crec a l’estela, a la maduixa bosquetana,
al plany enyoradís de l’innocent tudó,
a les Alberes, a ta glòria, Canigó,
a la bellesa de la terra catalana!…
*segle: variant de sègol

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...