Bengala, ‘insígnia de comandament a manera de bastó’, ‘compost químic que dóna una llum de color’, del nom de la nacionalitat de Bengala a l’Índia, d’on es portà la mena de canya usada per fer aquells bastons i on els europeus aprenguérem l’ús d’aquestes llums. […]
La forma assimilada amb m- és realment la que ens era familiar a la gent de la meva generació, per anomenar aquest bastó, quan érem joves, tant que a penes se sabia que es digués d’altra manera (com a nom de la llum, en canvi, es deia amb b-). Això també a Mallorca, on Mn. Alcover escrivia, en una contarella, «hi ha unes mengales o bengales, una espècie de vares de bal·le». […] Estès també a personatges sense autoritat però que tenen punt a ser tractats amb general respecte: «marxants de llargues bruses i mangales de freixe», Bertrana, Proses bàrbares, 133.
- Joan Coromines, entrada bengala, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. I, pàg. 765
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...