Bengala, ‘insígnia de comandament a manera de bastó’, ‘compost químic que dóna una llum de color’, del nom de la nacionalitat de Bengala a l’Índia, d’on es portà la mena de canya usada per fer aquells bastons i on els europeus aprenguérem l’ús d’aquestes llums. […]
La forma assimilada amb m- és realment la que ens era familiar a la gent de la meva generació, per anomenar aquest bastó, quan érem joves, tant que a penes se sabia que es digués d’altra manera (com a nom de la llum, en canvi, es deia amb b-). Això també a Mallorca, on Mn. Alcover escrivia, en una contarella, «hi ha unes mengales o bengales, una espècie de vares de bal·le». […] Estès també a personatges sense autoritat però que tenen punt a ser tractats amb general respecte: «marxants de llargues bruses i mangales de freixe», Bertrana, Proses bàrbares, 133.
- Joan Coromines, entrada bengala, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. I, pàg. 765
Comentaris recents
espeternegar
Espernegar és correctíssim, com...
espeternegar
Per aquí esperneguem (amb moderació)....
espeternegar
L'ànec ha mort sense haver-hi hagut espeternec...
espeternegar
A l'Alt Urgell jo sempre havia sentit la variant ...
espeternegar
A Illa de Tet, com diu la toponímia rossellonesa ...