Gerard Vergés
A Jaume de Cessoles, o Cesulis,
autor d’un Libre dels escachs
Us asseguro que amb un sol alfil
(vostre candor, senyora, no us retrac)
he de ferir de mort i fer-li escac
a la bonica reina de marfil.
Dels meus propòsits, tot seguint el fil,
he preparat curosament l’atac
i tinc ja la partida dins el sac.
(Si m’erro, em podeu dir cavaller vil).
Vostra derrota, Violant, s’acosta
i jo ja sento aquell preuat delit
que dolçament el cor fa bategar.
S’ha de pagar puntualment l’aposta
i, doncs perdeu el joc, anem al llit.
(¿O és que potser m’haveu deixat guanyar?).
Poesia completa 1982-2014 (Barcelona: Proa, 2015)
Comentaris recents
cosí prim, cosina prima
Segons l'Alcover, els cosins prims o segons són e...
a quin sant?
Diria que "a sant de què" és un calc del castell...
a quin sant?
Personalment acostumo a dir "A sant de què..." ...
quin mal és?
Per aquí és més habitual dir "Quin mal hi ha": ...
quin mal és?
La mare deia: sempre s'ha de ser emmascara...