La fumata blanca o negra és l’única comunicació amb l’exterior que tenen els cardenals reunits en conclave, que han d’estar tancats a pany i forrellat fins que surt elegit el nou pontífex. El que es crema són les paperetes de vot dels cardenals, a les quals s’afegeix palla molla o eixuta que determina el color del fum.
• Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998)

Tots sabem que, quan els cardenals estan reunits en conclave per a triar un nou papa, es comuniquen amb l’exterior per mitjà del fum que fa l’estufa en la qual cremen les paperetes usades en cada votació. Si les paperetes es cremen en companyia de palla humida el fum és negre, i si es cremen en companyia de palla eixuta, és a dir, de palla exempta d’humitat, aleshores la fumaguera —o fumata com es diu en italià— és blanca. Doncs bé, durant el temps que va durar l’elecció del papa Benet XVI vaig sentir i llegir diverses vegades que el fum blanc s’aconseguia cremant palla seca. Si cerquem la paraula palla en qualsevol diccionari trobarem que és la «tija del blat, de l’ordi o d’altres cereals, seca i separada del gra». És a dir, la palla és seca per definició. No hi pot haver, evidentment, palla tendra o palla verda. Parlar de palla seca és una redundància absurda i una barbaritat molt grossa.
• Eugeni S. Reig, «Eixugar i assecar; eixut i sec» (El Punt, edició País Valencià, 6 de setembre del 2010)

Torneu a fumata