manuelet

El dit més menut de la mà o del peu.

El dit manuelet de la mà dreta se m’ha fet més grosset que el de la mà esquerra. Es veu que tinc un poc d’artrosi.

La xiqueta s’ha espatlat el ditet manuelet del peu esquerre.

La forma primitiva menuel (amb e oberta), donà lloc al diminutiu menuelet i aquest, per encreuament amb el nom propi Manuel, va originar manuelet, que és actualment la forma corrent a Alcoi i algunes poblacions de la contornada. La forma menuelet encara es pot oir en boca d’algunes persones majors i considere que seria important que la recuperàrem per a la llengua estàndard abans que no desaparega per complet. El dit més menut, en altres llocs, s’anomena corrunxet, garranxet, garranyeu, garrí, garrinet, garrinyeu, gorrí, gorrinet, gorrinyeu, marrà, marranet, marranyeu, o simplement menut, menudetxicotet, vocables que s’usen habitualment com a adjectius qualificatius, darrere del nom dit, però que també poden utilitzar-se com a substantius.

Als xiquets xicotets és costum fer-los el romanç següent, alhora que se’ls va agafant els ditets d’una mà (o d’un peu), un per un, començant pel polze i acabant pel menuelet. «Este és el pare, / esta és la mare, / este demana pa, / este diu que no n’hi ha. / Gorrinyeu, gorrinyeu, que jo en tinc un bocineu.»

A Alcoi aquest dit s’anomena sempre manuelet però, curiosament, a ma mare i a la meua dona, totes dues alcoianes de soca-rel, els he oït dir el romanç que acabe de transcriure i, en la lletra del romancet, cap de les dues usa manuelet. Ma mare diu gorrinyeu i la meua dona marranyeu. A Benigànim diuen «corrunxet, corrunxet, el xicotet al corralet» i a Tavernes de la Valldigna, «gorrinxinxet, gorrinxinxet, al caixonet n’hi ha un trosset».

En valencià també es diu: corrunxet, garranxet, garranyeu, garrí, garrinet, garrinyeu, gorrí, gorrinet, gorrinyeu, marrà, marranet, marranyeu, menuelet, menudet, menut, xicotet
La llengua estàndard sol emprar: menovell, auricular, menuell, petit, xic
En castellà es diu: meñique, auricular

nota: Aquest dit, a la Valldigna, l’anomenen gorrí, gorrinet o, més normalment, dit xicotet. La denominació gorrinxinxet apareix només en la lletra del joc infantil que he descrit.

Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), pàg. 487-488

Mot relacionat