Rodamotaires del món,

La setmana passada havíeu de treballar vosaltres, i trobar quin era el tema de la setmana. El tema rai, que era fàcil; si ho recordeu, els mots eren aquests:

polseguera · punxegut -uda · pedregós -osa · terregada · sorneguer -a

Només calia mirar les etimologies per comprovar que tots aquests mots són derivats d’altre mots (pols, punxa, pedra, terra, sorna). De fet, dimarts mateix, quan només havien rodat els dos primers, la primera a encertar el tema va ser Rosa Palomeras, de Figueres, amb un missatge prou concís:

Mots amb l’infix -eg-

Era una manera molt tècnica de dir-ho (qui sap què és un infix?), però acuradíssima: per formar els derivats, tots els mots originaris incorporen l’infix -eg- abans d’afegir-hi també el sufix corresponent amb què es formen:

pols – eg(u) – era
punx(a) – eg – ut, -uda
pedr(a) – eg – ós, -osa
terr(a) – eg – ada
sorn(a) – eg(u) – er, -era

Vaja, sembla que som una mica bocamolls… posats així, ja es veu per on anirà la cosa. Vejam primer què és un infix, diccionari en mà:

infix  Afix inserit entre un radical i un sufix que serveix per a connectar l’un amb l’altre. L’infix -eg- del mot polsegós.

Com és sabut, els autors dels diccionaris es recreen incorporant paraules críptiques a les definicions. Si resulta que un infix és un afix, no podem dir que això ens ajudi a avançar gaire. Aprofitant que tenim el diccionari obert, tornem-hi:

afix  En gramàtica, morfema que s’afegeix a un mot o a un radical per a crear un nou mot o per a expressar alguna categoria gramatical.

Hem de cercar també morfema? No cal, amb l’exemple que teníem de la definició d’infix ja fem: ens diu que el mot polsegós té un infix que és -eg- (altrament seria polsós, que també existeix i vol dir ‘cobert de pols’), que connecta el radical pols amb el sufix -ós.

Bé, deixem això dels infixos a banda, perquè el tema era més senzill que això: com vèiem al començament, n’hi havia prou a dir que tots els mots de la setmana eren derivats d’altres mots. La Rosa anava per (molt) bon camí, però recordeu que sempre hem subratllat que els guanyadors han d’endevinar tres coses:

1, el tema de la setmana

2, quin mot no encaixa amb els altres (és a dir, que n’hi ha un d’intrús)

3, per què no hi encaixa

Dimecres mateix Bilial El Gazi del Vendrell ens va enviar una resposta que, fins aquell dia, era plausible:

Paraules que comencen per la lletra p seguida pel so [u] (vocal u o vocal o àtona). El mot que no encaixa és el d’avui dimecres, pedregós (p+e).

Sí, tot això hauria estat molt bé si dijous i divendres haguéssim enviat els mots porteria i pusil·lànime, posem per cas. Però no, els mots van ser uns altres.

Ramon Sales, de Barcelona, proposava un tema semblant, de paraules començades amb p seguides d’una vocal (polseguera, punxegut, pedregós):

Hi falta PA… o PI… de demà o divendres i una que començarà d’una altra manera. Per exemple, dijous costerut i divendres picasoques. El mot que no encaixa seria costerut.

Dijous, amb el mot terregada, moltes respostes van començar a fixar-se en el tema de la terra i les grans quantitats de coses que hi podem trobar: pols, pedres… llavors el que no encaixava en aquesta teoria eren les punxes de punxegut.

El mot sorneguer de divendres, però, va desbaratar totes aquestes hipòtesis.

Considerem que la primera resposta correcta (i completa) que vam rebre és aquesta, de Catalina Girona, de la diàspora catalana a Amèrica del Nord, i ara acasada al Raval de Barcelona:

Els cinc mots son adjectius o substantius derivats d’altres substantius, tots ells femenins. En quatre de les paraules, la -a final del substantiu canvia pel grup eg. L’únic substantiu original que no acaba en -a és pols, i per tant, polseguera és la paraula que no encaixa.

la sorna –> sorneguer / -a
la terra –> terregada
la pedra –> pedregós / -osa
la punxa –> punxegut / -uda
la pols( ) –> polseguera

Ja tenim la primera guanyadora del llibre 101 dites il·lustrades per a tothom! L’enhorabona. Una estona més tard, Rosa Castells, de Lleida, ho explicava d’aquesta altra manera, més sintètica:

Tots els mots deriven de paraules femenines disil·làbiques (punxa, pedra, terra, sorna) excepte polseguera, que ve de pols.

També està bé, són maneres de veure-ho.

Com que som de la màniga ampla, considerarem correctes també altres respostes plausibles. De fet, Roger Bellavista, de Mataró, ens en fa un compendi prou exhaustiu:

Trobo moltes coses en comú en aquests mots i aleshores trobo coses per definir cada un dels mots com a intrús.
Tots els mots són derivats de paraules femenines (pols, punxa, pedra, terra i sorna), contenen la grafia/so eg i el seu femení és de 4 síl·labes.
Ara, coses que tots compleixen, menys un:
– Tots deriven d’un femení acabat amb a menys polseguera (de pols).
– Tots tenen la lletra r menys punxegut.
– Tots manquen d’accent menys pedregós.
– Tots els femenins tenen almenys 3 vocals diferents menys terregada.
– Tots es refereixen a coses inanimades menys sorneguer.
Si m’he de decantar per una opció, diria que és la primera, per tant:
Tots els mots són derivats de paraules femenines acabades amb a (amb la grafia/so eg enmig). L’intrús és polseguera que deriva d’un substantiu femení que no acaba amb a.

El tema de la naturalesa, la terra, la muntanya, el sòl, el camp… el fet que sorneguer al·ludeixi a una qualitat humana i els altres no, també ha reunit molts adeptes, en formes molt diverses. Com hem dit, a l’hora de sortejar els altres dos exemplars de les 101 dites hem considerant correctes també altres respostes alternatives.

D’Argelers (Rosselló) ens arriba una resposta curiosa, de Teresa Cau:

El tema de la setmana: mots del Quadern gris de Josep Pla

terregada («hi havia una terregada professoral»)
polseguera («el vent s’enduia els grans com una trista, blanca polseguera»)
punxegut («el seu to punxegut»)
sorneguer («un to lleugerament sorneguer»)

El mot que no encaixa és pedregós.

Tot això seria molt bonic si no fos que nosaltres també tenim el Quadern gris de Pla i ens en sabem llargs passatges de memòria, i en l’entrada del 7 de febrer de 1919 hi ha també aquestes paraules: «El camí era pedregós, s’hi escampaven les ruïnes de les demolicions urbanes, s’hi veien figueres de moro d’un verd polsós i agre». Goita quin polsós més formós.

És a dir, que sí, tots els mots apareixen al Quadern gris… però llavors no n’hi ha cap que no encaixi!

En fi, com sempre volem agrair la inventiva i la creativitat que han demostrat tots els participants, i la paciència de tots els altres per seguir les nostres dèries amb els mots (i per haver arribat fins aquí, si és el cas). Fet el sorteig que havíem anunciat entre tots els encertants, les altres dues guanyadores són Sílvia Soto Tarí, d’Elx, i Amparo Lozoya, de Paterna. L’enhorabona!

Salut i mots,

Jordi Palou
El Montmell (Baix Penedès), 23 de gener del 2023

Els mots enigmàtics
https://mm.rodamots.cat/m/1241/

Bases de participació
https://rodamots.cat/escreix/enigmot-gener-2023-bases/

Cada dia un mot
https://www.rodamots.cat