Benvolguts rodamotaires,

Com sempre, moltes gràcies a tot(e)s pel vostre interès en el concurs de la setmana passada, sobretot als qui vau enviar possibles solucions a l’enigma plantejat. Sentim no haver donat respostes individualitzades a tots els missatges rebuts!

Us recordem els mots enviats:

dilluns: tirar-se la manta al coll – dimarts: de fil de vint – dimecres: pegar llençolades – dijous: inflar el barret de guixes – divendres: això són altres calces

La pregunta era: quina locució NO encaixa amb les altres quatre i PER QUÈ?

Les bases completes de participació les teníeu aquí, com constava al peu de tots els missatges de la setmana: http://rodamots.cat/escreix/enigmot-febrer-marc-2006-bases/

En acabar la setmana havíem rebut 37 respostes… de les quals 13 eren correctes. A les bases havíem dit que els guanyadors serien els dos primers subscriptors que enviessin la resposta correcta, però ens vam descomptar (ja veus tu) i en lloc de dos exemplars de Valencià en perill d’extinció en teníem tres, de manera que finalment els guanyadors han estat tres i no dos.

No calia ser gaire intuïtiu per descobrir allò que les cinc locucions tenen en comú: totes tenen algun component tèxtil. Aquest seria el tema de la setmana, però no és això el que preguntàvem, sinó que el que volíem saber era quina de les cinc no encaixava amb les altres quatre… i per què.

Una resposta que ha tingut uns quants adeptes —com ara David Carrera i Bonet, de Barcelona, i Empar Aranda, d’Alcanar (Montsià)— era que la locució que no encaixava amb les altres quatre era DE FIL DE VINT perquè era l’única de les cinc que no tenia verb. Ben observat! Però una de les pistes que incloíem al peu dels missatges, concretament la de dijous, deia: “Els verbívors mengen verbs? Fica-m’ho aquí, que no tinc butxaques”.

La interpretació que calia fer d’aquesta pista era que si algú (o alguna locució) s’havia menjat un verb, això no tenia gaire importància. La frase feta “fica-m’ho aquí, que no tinc butxaques”, segons el Diccionari de sinònims de frases fetes (que per cert era el premi del primer concurs que vam fer a Cada dia un mot, allà pel 2004), és una expressió “que indica despreocupació” (com tirar-se la manta al coll, vaja), com es veu en aquest exemple: Li han advertit moltes vegades que no deixés el motor en marxa, però ell, fica-m’ho aquí, que no tinc butxaques, ni tan sols en fa cas.

Per anar avançant feina, direm que, efectivament, la locució que no encaixava amb les altres era DE FIL DE VINT, però no per aquest motiu gramatical sinó per un altre. Calia filar una mica més prim (però no gaire).

Una altra resposta que han donat alguns subscriptors —com ara Àngela Teruel, del Cabanyal (València), o Ernest Anyó i Sanz, d’Alfarb (Ribera Alta)— és que totes les locucions enviades es referien a actituds negatives, llevat de DE FIL DE VINT, “l’única totalment positiva”. Potser sí que INFLAR EL BARRET DE GUIXES o TIRAR-SE LA MANTA AL COLL no transmeten una visió gaire positiva de les coses, però quina seria la positivitat o negativitat d’AIXÒ SÓN ALTRES CALCES? (Per no parlar de PEGAR LLENÇOLADES, ja que per a un adúlter recalcitrant aquesta acció pot no tenir res de negatiu!)

La primera resposta correcta ens va arribar dimecres a quarts de deu del matí. Emma Botines, de Valldoreix (Vallès Occidental), ens enviava aquest missatge:

Quan encara queden dues expressions per sortir, m’arrisco a intentar-ho. Em sembla que l’expressió que no quadra és DE FIL DE VINT. El que tenen en comú les altres és que les expressions giren al voltant de peces de roba acabades (llençol i manta, de moment), mentre que el fil és un material amb què es treballa per fer-les.

Doncs era ben bé això! Premi a la intuïció, perquè encara faltaven dues peces de roba més: el barret de dijous i les calces de divendres. (Ep! Que un barret pot no ser de roba!, al·legarà algú. En efecte: alguns han considerat que la locució que no encaixava era INFLAR EL BARRET DE GUIXES perquè s’han imaginat un barret de palla i no de feltre, posem per cas.)

La segona resposta correcta va arribar l’endemà, dijous, signada per Ingrid Vila, de Barcelona. I la tercera, divendres ben de matí, de Josep Enric Peres i Blesa, de Xàtiva (la Costera).

Hem considerat com a correcta qualsevol variant d’aquesta resposta: que amb els llençols, les mantes, els barrets i les calces et pots tapar o abrigar (tot el cos o una part del cos) i amb un fil no (i la pista de divendres era força explícita: “Bona nit i tapa’t!”), que el fil és la matèria primera amb la qual es fan o es poden fer les altres peces de roba, etc.

Els altres encertants, que no guanyen premi però guanyen l’honor d’haver participat i encertat i quedar immortalitzats en aquesta web (mentre no ens peti el servidor), són, per ordre d’arribada de les seves respostes: Maria Guasp (d’Alaquàs, l’Horta), Carmen Valbuena Fernández (de Bétera, Camp del Túria), Daniel Simon Corbera (de Barcelona), Queralt Sistach (d’Avià, el Berguedà), Anna Maria Chulia Cebolla (de Polinyà del Xúquer, la Ribera Baixa), María José Serra Gozalbes (de València), Enric Segur Vila (de Llinars del Vallès, Vallès Oriental), Carme Prats Alfonso (de Barcelona), Xavier Marí Tresserras (de Gràcia, Barcelona), Àngel Berna (de Burjassot, l’Horta), Marc Comadran Orpi (de Castellar del Vallès, Vallès Occidental) i José M. Fernández Navarro (de Benetússer, l’Horta).

Per acabar, voldríem fer referència a una altra possible resposta, esmentada per Sandra Garcia Marín, de Lleida, i explicitada per Nadina Ros, de Girona, que ens va enviar aquest missatge:

Jo crec que l’expressió que no lliga és INFLAR EL BARRET DE GUIXES. El motiu que proposo és que en les altres quatre hi apareixen substantius relacionats amb el fer d’anar a dormir: llençolades (al llit hi ha llençols), fil (els llençols abans eren de fil), manta (per tapar-nos al llit) i calces (la majoria de dones anem a dormir amb calces). En canvi, ni el barret ni les guixes no tenen cap relació amb els llits ni amb anar a dormir. Espero que no hagi dit cap bajanada!

No, no és cap bajanada… sí que és cert que alguns dels mots teníen un ressò diguem-ne dormilega, i que hom no es posa un barret per anar dormir (potser un estrenyecaps o gorra de dormir, si convé)… però l’ús del mot calces en l’expressió AIXÒ SÓN ALTRES CALCES cal interpretar-lo en clau valenciana, on es fa servir per a designar el que al Principat en diuen mitges.

Au, felicitats per als guanyadors (que properament rebran al seu domicili un exemplar de Valencià en perill d’extinció, d’Eugeni S. Reig, gentilesa de l’autor) i moltes gràcies de nou a tothom per la participació, la imaginació i la paciència per haver-nos seguit la veta fins aquí. Fins al proper concurs!

Jordi Palou
redactor de RodaMots

PS Un agraïment especial a Eugeni S. Reig, en primer lloc per haver escrit el seu llibre, després per haver-ne donat tres exemplars per als premis i finalment pel seu suport logístic en la preparació d’aquest concurs. Aquest darrer agraïment també el fem extensible a Màrius Serra.

Bonastre (Baix Penedès), 6 de març del 2006