Una altra expressió molt usada en bona cosa d’indrets valencians és «en un bot». En el Diccionari normatiu valencià, l’AVL arreplega eixa locució com a ‘corrents, en un instant’. Per la seua banda, Paraules en xarxa la definix de manera semblant, ‘de seguida, sobretot referit a anar a un lloc’, «Vés a la biblioteca en un bot i porta’m el Diccionari per a ociosos», «Anem a l’hortet en un bot i collim les últimes tomaques d’enguany». En part és sinònima de «en una escorribanda», que ja vam tractar en esta columneta, però també té valor temporal, ‘de poc de temps, en un instant’, com diu el DNV, «Deixa’m les tisores, jo esporgaré el roser en un bot». Un equivalent en castellà seria «en un santiamén», però nosaltres en un bot i en una escorribanda ja ens apanyem.

• J. Leonardo Giménez, «’En acabant’ i ‘en un bot’» (Levante-EMV, 10 d’octubre de 2016)

en un bot

Referit al desplaçament d’un lloc a un altre: en un instant, en molt poc temps. Ara vaig a la farmàcia en un bot i t’ho duc de seguideta.
   En la narració curta «Roc el Pollastre» dins Històries casolanes de Jordi Valor trobem: «Anà en un bot a sa casa mentre elles se’n baixaven cap a la platja de l’Algoleja, i a la mitja hora remava ell vigorosament mar endins, portant-les en el bot més nou que va trobar, a les dues complagudes amigues.»
   En valencià també es diu: en quatre bots, en quatre xancamallades, en una correra, en una cursa, en una escorribanda
   La llengua estàndard sol emprar: en quatre gambades, en un bot, en un vol, en una corredissa

• Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), pàg. 265