Quan he llegit el mot d’avui m’ha vingut a la memòria l’exemplar núm. 34 dels Quaderns de Folklore, que duu per títol «En Tanoca d’es Migjorn», versió de Josep Portella Coll sobre l’escrita per Francesc Orfila.
A la contraportada diu:
«Es conta que fa molts anys, uns amics es van trobar en un cafè maonès. Entre bromes i messions, van escriure una comèdia en una nit. Es tractava de parodiar el famós Don Juan Tenorio, de Zorrilla, de donar-li un toc localista i verdós i, sobretot de trencar alguns mites que l’obra transmet. Així va néixer en Tanoca d’Es Migjorn.
Amb més o manco freqüència, amb més o manco permisivitat, la comèdia s’ha anat representant arran de Tots Sants pel Cap de Llevant, esdevenint, en aquesta cinquantena d’anys, un títol clàssic del repertori popular. A petició de l’Orfeó Maonès, entitat que l’ha mantinguda viva, Josep Portella l’ha reescrita segons el seu entendre, jugant amb la tradició i la innovació, corregint-la, i donant-li un alè més actual.»
—Antoni Tudurí Gibeli (Maó, Menorca)

Comentaris recents
pèlag
El diccionari normatiu ha admès les dues formes, ...
d’ara endavant
A Valéncia diem "d'ara en avant" sense la "de"....
fer safareig
Jo, de petita, estiuejava en un poble i anàvem a ...
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...