Empar Moliner

Ho escrivia el valencià David Miró a l’Ara: PP i Vox suprimiran «totes les ajudes al valencià i a la promoció de la llengua pròpia» i «enfortiran [sic] la presència del castellà a l’escola». La política lingüística que pretenen aplicar-nos «acabarà amb el sistema d’immersió lingüística».

No cal explicar, amb metàfores mastegades, que si tens dos fills, un dels quals, malalt, el que has de fer és donar-li suc de taronja al malalt i explicar-li al sa que potser, momentàniament, s’ha de quedar sense refresc. Aquesta colla, els del PP i Vox (no dic Ciutadans perquè ja no existeixen, tot i que els més espavilats hagin saltat del vaixell), no tenen cap problema, suposo, en el fet que es mori qualsevol mena de patrimoni, sigui una llengua, una foca o un aiguamoll. No cal explicar, tampoc, que per culpa d’aquests analfabets vocacionals el que sembla és que s’enfrontin les llengües, quan les llengües no s’haurien d’enfrontar mai, que ni el català ni el castellà tenen cap culpa de la imbecil·litat dels neopolítics. Almenys Felip V dissimulava més, perquè era més il·lustrat. Fins i tot Franco dissimulava més. A aquests, això de «sin que se note el cuidado» potser ni els sona.

En aquestes circumstàncies, i tenint en compte que el Tirant lo Blanc, aquesta obra mestra de la història del món, va ser escrit en la llengua que els molesta des de molt abans que ells, i els seus pares i els seus avis, arribessin al món, només puc dir una cosa. Jo, i els meus familiars valencians, i amics, serem el seu problema. No aspiro a més. Serem la seva pedra a la sabata. Ja poden anar fent com bonament puguin. Resistirem, i resistirem rient, descollonant-nos, enviant-los, si cal, a fer la mà. Serem el seu malson.

Publicat originàriament a l’Ara, 15 de juny del 2023