A Perpinyà, el mot rall (el substantiu del verb rallar) era encara ben viu no fa gaire temps enrere, abans que la televisió no el fes desaparèixer. Designava el rotlle de veïns que es formava en cada plaça i carrer, durant les nits d’estiu, quan la gent tenia per habitud de baixar a prendre la fresca abans d’anar-se’n a jaure, perquè, aleshores, era la manera més comuna i natural de passar les vetllades. En aquestes trobades nocturnes i amistoses, la gent solia carallejar i riure a bell canyó.
   —Joan Bosch (Elna, Rosselló)

A Menorca rallar és la manera més habitual de dir ‘parlar’.
   —Maurici Cuesta i Labèrnia (Eivissa)

Torneu a rallar