Antoni Llull Martí

Encara que no hàgiu estudiat cap idioma estranger, segurament haureu observat, per les fórmules de felicitació tan abundoses a les postals nadalenques, que el nom de Nadal és molt semblant en totes les llengües llatines: Nadal, Natal, Natale, Noël, Navidad (abreviació de Natalidad), etc., però que en les llengües germàniques el nom d’aquesta festa és molt distint del que li donam nosaltres, i que en molts de casos no se li veu res que sembli que pugui tenir cap relació amb la paraula «naixement».

Comencem per la més coneguda arreu del món, l’anglesa Christmas, que literalment traduïda és ‘missa de Crist’, significant el dia en què a les esglésies es diu la missa que commemora el naixement del Fill de Déu (nom coincident, en significació, amb el neerlandès Kerstmiss). Mass, ‘missa’, reduït a mas es troba en anglès formant part d’altres noms de festes: Candlemas, ‘la Candelera’; Michaelmas ‘Sant Miquel’, etc. De vegades Christmas es troba abreujat amb la forma Xmas, en la qual la X representa la lletra grega amb què comença el nom de Christ.

El complicat nom alemany Weihnacht, generalment usat en plural, Weihnachten (talment com en castellà usen Navidades), és compost pel mot weih, ‘beneït, consagrat’, i Nacht, ‘nit’, però ho diuen al dia de la festa, el 25 de desembre, havent format, per a la Nit de Nadal el compost Weihnachtsabend, o Christnacht. En algunes regions d’Alemanya també diuen al Nadal Jul (llegiu yul), nom usat sobre tot en les llengües nòrdiques, que en principi no tenia res a veure amb el naixement de Crist, sinó que designava la festa pagana amb què els pobles germànics celebraven el solstici d’hivern, mot d’origen obscur, però molt estès pel nord d’Europa. Fins i tot es troba en anglès, si bé no hi és tan corrent com Christmas, amb la forma Yule, grafia diferent però amb pronunciació idèntica a la indicada per a la forma alemanya.

Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules (Palma: Documenta Balear, 2009)