Frase irònica improvisada dalt dels escenaris de la vila per Josep Serra, conegut amb el sobrenom de Grana, quan va perdre el fil de l’obra de teatre que interpretava. Atès el caire humorístic de la peça, repetia una vegada i una altra la frase per tal de fer temps mentre intentava reprendre el guió previst. El públic s’hi va petar de riure i això va donar peu a la popularització de la frase. Anys enrere es feia servir per tallar amb humor una conversa que no interessava.

Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral, Coses sentides. El parlar de Palafrugell (Edicions Baix Empordà, 3a ed., 2019), pàg. 95