Frase irònica improvisada dalt dels escenaris de la vila per Josep Serra, conegut amb el sobrenom de Grana, quan va perdre el fil de l’obra de teatre que interpretava. Atès el caire humorístic de la peça, repetia una vegada i una altra la frase per tal de fer temps mentre intentava reprendre el guió previst. El públic s’hi va petar de riure i això va donar peu a la popularització de la frase. Anys enrere es feia servir per tallar amb humor una conversa que no interessava.
Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral, Coses sentides. El parlar de Palafrugell (Edicions Baix Empordà, 3a ed., 2019), pàg. 95
Comentaris recents
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...