La conversió de Saule

Els fets dels apòstols, 9

Versió de Joan F. Mira

Saule, que respirava encara amenaces de mort contra els deixebles del senyor, es presentà al gran sacerdot i li demanà cartes per a les comunitats jueves de Damasc: la seua intenció era, si hi trobava seguidors de la via de Jesús, homes o dones, endur-se’ls presos a Jerusalem. Anava de camí, ja prop de Damasc, quan de sobte esclatà al seu voltant una llum que venia del cel, i ell caigué a terra i va sentir una veu que li deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” “Qui ets, senyor?”, va dir ell. “Sóc Jesús, el qui tu persegueixes. I ara aixeca’t, entra a la ciutat i allí et diran el que has de fer.” Els seus companys de viatge  es van quedar aturats, esbalaïts, perquè sentien la veu però no veien ningú. Quan Saule s’alçà de terra no veia res, tot i tenir els ulls ben oberts, i ells el van dur fins a Damasc portant-lo de la mà. Saule va estar tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.

A Damasc vivia un deixeble, Ananies de nom, a qui el senyor va dir en una visió: “Ananies!” Ell va respondre: “Ací estic, senyor”, i el senyor digué: “Alça’t, vés al carrer que en diuen Dret, a casa de Judes, i demana per un home de Tars que es diu Saule: el trobaràs pregant, i ha tingut una visió en què un cert Ananies entrava i li imposava les mans perquè recobrara la vista.” “Senyor”, va respondre Ananies, “molta gent m’ha parlat d’aquest home, i de tot el mal que ha fet als teus sants de Jerusalem. I ha vingut ací amb plens poders dels grans sacerdots per endur-se presos tots els qui invoquen el teu nom.” “Vés-hi”, li va dir el senyor, “perquè jo l’he elegit especialment com a instrument per a portar el meu nom a les nacions i als reis, i al poble d’Israel. Li mostraré també tot el que haurà de patir a causa del meu nom.” Ananies hi anà, entrà en la casa, li va imposar les mans i li va dir: “Saule, germà, m’ha enviat el senyor, el mateix Jesús que vas veure quan venies de camí, per tornar-te la vista i que quedes ple de l’alé sant de Déu.” Immediatament li van caure dels ulls una mena d’escates, tornà a veure-hi, i s’aixecà i es va fer batejar. Després va menjar una mica i recuperà les forces. Saule es quedà algun temps amb els deixebles de Damasc, i molt aviat ja proclamava a les sinagogues que Jesús és el fill de Déu, de manera que els oients es quedaven molt estranyats i es preguntaven si no era el mateix que a Jerusalem pretenia destruir els qui invocaven aquest nom, i que havia vingut ací només per portar-los detinguts als caps dels sacerdots. Però Saule anava adquirint més energia, i deixava confusos els jueus que residien a Damasc provant amb contundència que Jesús és l’ungit, el messies.

Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, amb els fets dels apòstols, la carta de Pau

als romans i el llibre de l’apocalipsi, versió nova del grec per Joan F. Mira

(Barcelona: Proa, 2004, reed. laButxaca, 2011)