Lletra de Chico Buarque · Música d’Antonio Carlos Jobim (1968)
Adaptació de Guillem-Jordi Graells
Interpretada per Carme Canela (veu), Lluís Vidal (piano), Gerard Claret (violí)
Disc Cravo e canela, de Carme Canela i l’Orquestra de Cambra d’Andorra amb Gerard Claret, arranjaments i direcció de Lluís Vidal (Fresh Sound Records, 1999)
Reproduïda per gentilesa de Carme Canela

Retrat en blanc i negre
 
Ja em conec prou bé la carretera,
sé que és falsa drecera
que no va a parar enlloc.
Ja hi conec les pedres quan camino,
m’hi veig sola i endevino
que no l’he encertat tampoc.
Però què hi puc fer si jo m’hi encanto,
que l’amor que tant bescanto
i vull negar i després no aguanto
i sempre em torna a embruixar
amb els seus fets tristos, les cabòries
que en un àlbum de memòries
m’obstino a col·leccionar.

Torno un altre cop, com embogida,
a furgar-me la ferida
que fa massa temps que tinc.
Uns nous dies tristos de nits clares,
versos, cartes, moltes cares
que pregunten si ja vinc.
Però jo li escric altra vegada
que prou sé que estic marcada
pels records d’una abraçada
i ell en sap bé la raó.
Tot plegat no fou pas gens alegre,
un retrat en blanc i negre
que em fereix encara el cor.