Carles Torner
Músics, teló! Un focus alça el sol i fa la nit
dintre l’escena del poema.
Blanc, el poeta avança resplendent,
comença amb molt aplom
i s’entrebanca en recitar un vers massa llarg, vol desfer el nus i s’embarbussa i cau
per l’extrem dret.
Tot sembla absent, com un avorriment.
Amb peus de plom entra el lector, atent al cruiximent
de cada fina taula sota els passos indecisos.
S’arrisca: Clas! Clas! Dóna ordre als músics que s’engeguen,
enfila passos de claqué
i s’apropia al ritme cada vers
d’un món poètic i petit,
amb sol fingit, amb horitzons de drap
rere un espai servat, commòs, limitadíssim.
Carles Torner, L’àngel del saqueig (Barcelona: Edicions 62, 1989)

Comentaris recents
dir amén a tot
Aquesta ja l'havíem vista: https://rodamots.ca...
dir amén a tot
Escolanet d'amén, al País Valencià, diguem a qu...
guatlla
Al País Valencià, almenys a les comarques de la ...
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...