—Tu què faràs?
—Seguiria es estudis.
—Això estaria bé.
—Però no tenc doblers.
—Idò?
—Des que tenia he pagat sa meitat des cotxo.
—I què havies de fer amb un cotxo?
—En volia un.
—Ah!
—Faig lo que em passa pes cap.
—T’haurem d’anar alerta, idò —vaig riure.
—No em puc contenir. Hi ha una cosa, una espècie de moneda de cinc cèntims que me fa voltes frec no frec es cervell. Hauré de deixar sa feina.
Antònia Vicens, 39º a l’ombra (Palma: Lleonard Muntaner, 2019 [1968]), pàg. 134
Comentaris recents
barri
A Viladecans també!!...
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...