—Tu què faràs?
—Seguiria es estudis.
—Això estaria bé.
—Però no tenc doblers.
—Idò?
—Des que tenia he pagat sa meitat des cotxo.
—I què havies de fer amb un cotxo?
—En volia un.
—Ah!
—Faig lo que em passa pes cap.
—T’haurem d’anar alerta, idò —vaig riure.
—No em puc contenir. Hi ha una cosa, una espècie de moneda de cinc cèntims que me fa voltes frec no frec es cervell. Hauré de deixar sa feina.

Antònia Vicens, 39º a l’ombra (Palma: Lleonard Muntaner, 2019 [1968]), pàg. 134