Molts subscriptors ens han dit que al seu poble en diuen «cuit i amagar», «cuit a amagar» o «jugar a l’acuit»: Víctor Xaubet i Areales (Mataró), Esteve Roure i Punset (Olot), Enric Net Camats (Sant Boi de Llobregat), Marion de Delàs (la Vall d’en Bas, Garrotxa), Sebastià Ribes i Garolera (Sabadell), Dolors Pont Canosa (Segarra)… Algunes variants curioses:

«A Navarcles (Bages) de fet i amagar en diem jugar a la cuit de l’amagada. Els nens diuen: “juguem a la cuit de l’amagada!”» —Joan Escalé i Bosch

«A Manresa sempre l’hem anomenat cuca amagar, alguns l’anomenaven amagar la cuca.» —Cristina Balaguer Prunés

«A Igualada (Anoia) quan era petit d’aquest joc en dèiem cuc a amagar. Sóc nascut de l’any 40.» —Josep M. Ribaudí

«A Reus aqueix joc sempre l’havíem conegut per la cluca.» —Maria Ollé Gran

En valencià és més comú jugar a l’aquit ‘jugar a acaçar-se’: «La paraula aquit és una evolució del vocable acuit que significa ‘acaçament’, per consegüent jugar a l’acuit és la mateixa cosa que jugar a acaçar-se. Els valencians, els diftongs decreixents úi tenim tendència a canviar-los en diftongs creixents uí, per això diem ‘huí’ en lloc de dir ‘avui’ i ‘huít’ en lloc de ‘vuit’. En mots com cuina, cuiro, buit i bescuit, mentres que el valencià meridional conserva el diftong decreixent, la resta de valencians han fet el canvi a diftong creixent. Si en el mot acuit canviem el diftong de decreixent a creixent tindrem ‘jugar a l’acuít’ (amb accent a la i), que ha evolucionat a jugar a l’aquit (Almoines, Altea, Marxuquera), jugar a l’avit (la Vila Joiosa) i jugar a l’apit (Otos, Llutxent). La forma primitiva jugar a l’acuit (amb accent a la u), ha donat jugar a l’acut (Elx) i jugar a cut (Alcoi), així com la forma preferida per la llengua estàndard, jugar a cuit.» —Eugeni S. Reig, El valencià de sempre

«A Menorca jugam a quic a amagar. En es DCVB trobam: “QUIC 1. Exclamació o crit amb què els jugadors d’un joc de córrer avisen el qui para en el moment en què ja estan amagats, perquè comenci a cercar-los (Mall., Men.). || 2. m. Joc de cuit o conillons a córrer o a amagar (Artà)”. He pensat si podia venir d’un anglicisme, al pronunciar-se quasi igual que el quick anglès. Però el fet de trobar la paraula a Mallorca sembla que descarta la idea. També passa aquesta circumstància amb bòtil.» —Antoni Tudurí Gibeli

L’altre dia, per una #traducció, vaig haver de cercar diferents maneres d’anomenar aquest joc i realment n’hi ha moltes. Ara bé, jo a Menorca sempre he “jugat a amagar”, açò de “quic a amagar” no ho havia sentit mai. #llenguacatalana https://t.co/UhakrA7qys

— 🌐 Margarida Llabrés Rotger (@marga_llr) February 23, 2022

El mateix DCVB recull:

Són interessants i molt variades les fórmules amb què els jugadors de cuit decideixen per la sort, comptant, el qui ha de parar. Generalment, per a fer-ho, es posen formant rotlle, i el qui ha dit primer «jo compto» és el qui pronuncia la fórmula, que és versificada o almenys marcadament rítmica, i a cada dues síl·labes es dóna un copet al pit d’un dels jugadors, recorrent així els copets tot el cercle fins a acabar-se la recitació; aquell a qui toca la darrera síl·laba de la fórmula, queda fora del cercle i lliure de parar; es repeteix la recitació, i així es va seguint fins que han estat eliminats tots fora un, que és el que haurà de parar. Indicarem algunes d’aquestes fórmules. A Girona i moltes altres parts és freqüent aquesta: «Uni, dori, teri, cuteri, mata la veri, viri virom, dotze vaques farineres, pell de vaca, pell de bou, ves-te’n tu, que Déu no et vol». A la Garrotxa i l’Empordà també és usual la fórmula següent: «Poma pera, l’andevera, l’esquirol, din dol; la Maria clavellina mos ensenya la doctrina, poncellet, clavellet, bona galta i bon xuclet»; o aquesta variant: «Poma pera, l’andevera, l’esquirol, din dol, En Pere Cordonera s’ha cagat a l’escudella, forreiat de nou dinés, les costelles a través, fora tu, fora més, fora tu que no hi fas res». També és freqüent sentir aquesta cantarella: «Pom pom d’or de la rierança, el seu marit se n’ha anat a França, n’ha comprat un violí per fer ballar la seva dona, sabata picada, mig embolicada, mocador de flors, aneu’s-en vós» (Llofriu). «Dalt del cotxe n’hi ha una nina que repica els cascavells, trenta, quaranta, l’ametlla amarganta, pinyol dur, ves-te’n tu; si tu te’n vas, leri leri leri; si tu te’n vas, leri leri làs» (Olot).